Academia Occitana

Te revires pas, cresi que sèm seguits!

Jorn per jorn

Te revires pas, cresi que sèm seguits!

Primièr, èran opausats al quite nom d’Acadèmia : « l’expression (…) ne hasè pas l’unanimitat » ; « en territòri francés (sic), lo tèrme d’"Academia" n’ei pas acceptat » ; « que podem díser de tira que lo tèrmi "Academia" n’ei pas adaptat »… Èran contra tanben tota fòrma d’occitan comun : « que i a ua quasi-unanimitat entà arrefusar un occitan estandard impausat (!) ». Un discors mai que convengut doncas, en conformitat amb aquel pensar mòl qu’acompanha de longa la mòrt de nòstra cultura. Avián un projècte çaquelà - un pauc contradictòri de segur - lo d’una « nòrma » mesa al punt per « d’universitaris » o « de saberuts non universitaris », mas non solament : « La nòrma que demora ua causida deus actors lingüistics o culturaus au sens larg, e de la institucions (collectivitats) qui finançan l’organisme de regulacion. Que i a d’autas consideracions que las scientificas dont cau har compte entà har las causidas economicas, sociaus, tecnicas o practicas ». En legir aquò, aguèri tan fred per l’esquina que me pensèri enraumassar. Una autra question se pausava : « lo nom de la lenga » podiá « estar un subjècte de polemica ». Fin finala, amb una audàcia qu’es de saludar, causiguèron « occitan / lenga d’Òc ». Coma ieu, avètz remarcada la majuscula, e non èra per res : « la terminason « ÒC » que demora consensuau ». Qu’èm sauvats ! Ara, dins sa darrièra mudason, aprèp nos acusar de li aver raubat lo títol d’Acadèmia, lo Congrès es « a trabalhar (…) sus un diccionari de basa que recampa (sic) lo mai grand nombre (resic) d’entradas comunas als divèrses parlars occitans ». Non seriá un occitan estandard que nos adobarián aprèp s’aver manjat lo capèl ? Los cal doncas assabentar que, luènh d’aquelas improvisacions a tustas e bustas, d’unes membres de l’Acadèmia occitana an un pauc enantit dins aquel sens despuèi quaranta ans, e que per ara s’an sabut amassar amb de « femnas e d’òmes liures » qu’an lo meteis pretzfait, d’actors de primièr plan de la « societat civila » e un fòrt batalhon de professors de l’ensenhament public. Aquò non deuriá aver escapat a lor lectura plan atentiva de nòstre site. E òc, avèm ja aquel punt de rencontre ! Encara un esfòrç e finirem per nos retrobar.

J. P.