Academia Occitana

Çaquelà!

Jorn per jorn

Çaquelà!

Es aital, lo CLO (o los que parlan en son nom) preconiza d’escriure « *ça que là » e « *çò’m par » per « çaquelà » e « çampar » (« saquela » e « sampa » pels autors e diccionaris ancians). Segon los diccionaris modèrnes, « çaquelà », coma conjoncion, vòl dire en francés pourtant e cependant, e coma advèrbi quand même e d’ailleurs. Mas, se destacam cadun dels elements que compausan aqueste mot, lor rendèm lor valor pròpria, exactament coma dins la locucion « ça e la » e lo sens (« tant aicí coma ailà ») ven tras qu’escur pels contemporanèus. Ajustarem que los advèrbis de lòcs « ça » e « la » (pro rares) son localizats en « lengadocian occidental » e que lors correspondents en « lengadocian oriental » son « çai » e « lai »…. A l’evidéncia donc, « çaquelà », dont lo sens de uèi non se pòt deduire dels elements que lo fòrman e que costeja las variantas « çai » e « lai » fòra de sa zòna d’origina, es una locucion fossilizada que s’escriu en un sol mot, mai que mai en occitan estandard. Se dins sa gramatica, Loís Alibèrt escriviá « ça que la » (una error de tot biais), èra dins una idèa de simetria amb « ça e la » e perqué son « lengadocian literari » èra concebut sus la basa de l’occitan central e classic, una excusa que los mençonats mai naut non pòdon far valer.

Amb « çampar », curiosament un autre vocable del país tolzan, an fait mai fòrt encara. Segon los diccionaris, aquel advèrbi vòl dire en francés peut-être, sans doute o mai exactament semble-t-il. En quichar un pauc, Alibèrt (o los que l’an « corregit ») escriu « *çòmpar », per çò qu’a causit « çò » a la plaça de « ça » -ara pronom-, e ne sortís un monstre amb teoricament dos accents tonics ! E lo jòc contunha per n’arribar a « *çò’m par ». Normalament, « çò » seguit del pronom personal « me », se ditz e s’escriu « çò me » dins la lenga modèrna, e lo vèrbe « pàrer », pur arcaïsme notat coma tal per Mistral dins son TDF (mas afeccionat pels autors de conjugadors), es estat remplaçat de longa per « paréisser ». En mai d’aquò, aqueste vèrbe acompagnat d’aqueste pronom exprimís contra tota logica un vejaire personal del locutor…

Que dire mai ? Benlèu que la competéncia en lingüistica implica l’intelligéncia de la lenga.

J.P.