Academia Occitana

Cossí dire?

Jorn per jorn

Cossí dire?

Explodir.

L’occitan, coma las autras lengas romanicas, coneis despuèi lo s. XVIII, amb lo meteis sens de grand bruch, de deflagracion, una adaptacion del latin « explosio » (de « explodere », aücar), que se ditz explosion. Tant val dire qu’aqueste neologisme es un mot sabent (culte), e qu’en tota logica tota sa familha deu intrar dins aquela categoria al mens de crear de falses mots populars. Lo francés, que sembla a l’origina de la tièra als s. XIX e XX, a partir del sol « explosion », prepausa « exploser », « explosif, ive », « explosivité », « explosible, a », « explosibilité », « exploseur », etc. A partir de « explosión » e « explosió » e de lor seguida que non pausa de dificultats, lo castelhan e lo catalan an fargat « explotar » e son derivat « explotador » (la maquina per empachar l’explosion). Los diccionaris occitans qu’an adoptat la tièra explosion, explosiu, iva, explosible, etc. an trantalhat pel vèrbe correspondent e levat man per son derivat. Quitament se trobam « *explotar » e « *explosar », an majoritàriament causit la solucion pauc satisfasenta dels sembla sinonimes, espetar (d’un autre nivèl de lenga) e esclatar (de sens vesin mas diferent).

La solucion mai originala, plan aisida per el, es venguda de l’italian : aprèp l’adaptacion de « explosio » en « esplosione », li demorava d’adaptar « explodere » en « esplodere », puèi de crear « esploditore ».

Sembla que seriá la solucion per l’occitan. A partir de « explodere », la fòrma regulara pel vèrbe seriá explodir e lo nom de la maquina per neutralizar un objècte suspècte seriá un exploditor.

Auriam doncas : explodir (coma dividir, aplaudir…), exploditor, explosion, explosible, a, explosiu, iva, etc.

Hotèl.

Per dire un ostal grand ont se pòt logar de cambras per una o mai d’una nuèit, los diccionaris occitans prepausan generalament ostalariá, mas cossí dire la profession dels ostalièrs, cossí designar aqueles restaurants agradius de campanha o encara evocar aquelas partidas de las abadiás ont los monges recebián los òstes de passatges ? Mas se tròba que, coma pel nom restaurant - que, mai adaptable, pausa mens de problèmas -, la màger part de las lengas an causit lo mot francés. Es que seriá rasonable en occitan de defugir hotèl, mot generalizat dins aquela lenga, quand sabèm qu’es comun al catalan, al castelhan, al portugués, a l’italian, al romanés, a l’anglés, a l’alemand… E coma los mots estrangièrs modèrnes, aqueste deu gardar son ortografia dins la mesura de sa compatibilitat amb la tipografia en usatge.

J. P.