Academia Occitana

La confusion es totala dins los diccionaris per çò qu’es de l’ortografia dels mots, segon que son de formacion populara, semisabenta o sabenta. Aqueste problèma seriá sense interès se non afectava la prononciacion, mas es lo cas. D’unes mots de formacion populara son afiblats (de la fibula del vestit roman) de letras etimologicas que non devon èsser prononciadas. D’autres, de formacion sabenta, se veson suprimir de letras etimologicas qu'o devon èsser. Las contradiccions son nombrosas : commocion e *comutacion (commutatio), commiseracion e *comunicacion (communicatio), commemorar e *comensal (commensalis), *consirós e codors (condorsum), *conflar e cóser (consuere), *confir e cosin (consobrinus)… I son per quicòm, per l’abséncia de la « m » dobla prononciada : l’occitan provençal (refractari a la prononciacion de las geminadas) transcrit dins la grafia felibrenca pel TDF, e lo catalan modèrne que tracta los mots de formacion sabenta coma l’occitan los mots de formacion semisabenta. I son per quicòm pel manten de la « n » etimologica non prononciada : lo francés e tornar mai lo catalan qu’an refait aqueste vocabulari sul modèl sabent.

Los mots en com- amb doas « m » etimologicas

Los de formacion semisabenta son tractats coma de mots de formacion populara, amb une sola « m » : comandar, comun, començar, cometre, comerç…

Los d’origina sabenta, gardan lor « m » dobla : commemorar, commenda, commercializar…

Los d’origina estrangièra demòran coma son arribats, e lors derivats tractats coma de mots d’origina populara o semisabenta : comandita, comòde, commando…

Avèm doncas de familhas de mots de formacion semisabenta : comanda, comandar, comandador, comandament, comandant e comandariá.

D’autras a l’encòp de mots de formacion semisabenta e de mots de formacion sabenta : d’un costat comerç, comerçar, comercejar e comerçant, de l’autre (s. XIX) commerciable, commercial, commercialament, commercialitat, commercializar e commercializacion.

D’autras de mots solament de formacion sabenta : commemorar, commemoracion, commemoratiu, iva.

D’autras encara amb a l’origina de mots de formacion semisabenta (comentar, comentador / comentaire…) mas abandonats tre lo s. XV per de mots de formacion sabenta (commentar, commentari, commentator, tritz…)

D’autras derivadas d’un mot d’origina estrangièra : comandita (ital. accomandita), comanditar e (logicament) comanditaire.

En general, los diccionaris seguisson lo francés : quand la « m » dobla non es prononciada (o pas ausida), escrivon una « m » simpla ; quand la « m » dobla es prononciada, escrivon una « m » dobla.

Los mots en co- e con- amb « n » etimologica.

Los de formacion semisabenta son tractats coma de mots de formacion populara, sense la « n » non prononciada : còssol, cosselhaire, cossirar, coflar, cofir…

Los d’origina sabenta, gardan la « n » prononciada : conduire, concedir, concernir, conclure, concubin, congrès, connotacion…

Los d’origina estrangièra demòran coma son arribats : concèrt, condòr, condòm, confòrt, congolés…

Avèm doncas de familhas de mots de formacion semisabenta : cossirar, cossirièr, cossirós…

D’autras de mots de formacion sabenta : conduire, conductor, tritz, conductible, ibla, conductibilitat, conduccion, conductància, conductivitat…

D’autras de mots de formacion semisabenta e de mots de formacion sabenta : d’un costat cosselh, cosselhar, cosselhaire, de l’autre conselh, conselhièr…

D’autras derivadas d’un mot d’origina estrangièra : confòrt, confortable, confortablament…

D’unas varietats de l’occitan non pronóncian las geminadas, mas las escrivon dins l’ortografia comuna (collaborar, accent, espatla… e commemorar, commutacion). Pel demai, Mistral pòrta dins son diccionari, en ortografia felibrenca, acoussegui, couse, cousin, coussira… e cònsou, counfi, counfin, counseia, counsèu, etc. Dins la primièra tièra son tres mots alunhats dels equivalents franceses e un mot identic : totes son justes. Dins la segonda, totes los mots an d’equivalents vesins en francés : lor prononciacion n’es influenciada.

La question es aquesta : respectar o non las règlas fonologicas de l’occitan.

J. P.