Academia Occitana

Lo diccionari general de la lenga occitana. Letra T.

Lo diccionari general de la lenga occitana. Letra T.

Lo problèma màger que se pausa a l’occitan es lo de l’estructura e de la definicion precisa dels mots. Cap de diccionari contemporanèu non nos dona una vision clara dins aqueste domeni e mai sovent se semblan acapriciar a porgir, amb un sens agut del « respècte de la diversitat », lo mai de confusion possible. Una confusion qu’es çaquelà plan mai deguda a l’incompeténcia dels autors qu’a la realitat de la lenga. I s’ajusta, malaja, l’influéncia maligna dels farlabicaires que la vòlon caravirar. Lo nòstre prètzfait es de desmesclar la madaissa e de denonciar l’impostura.

tragedia (s. XIV), comedia (s. XIV.), academia (s. XVI.). Son tres mots intrats tardivament dins la lenga, d’origina sabenta e que devon èsser tractats coma tals dins lo sistèma linguistic occitan, amb l’accent tonic sus la « i ». Mas de linguistas prestits d’ideologia ninòia veson aquí l’influéncia perfida del francés e la vòlon neutralizar amb l’ajuda del castelhan. Aital preconizan *tragèdia, *comèdia e *acadèmia, coma dins la meteissa logica *enciclopèdia, *palinòdia, *paròdia, *perfídia, *prosòdia, *sèria, *anèmia, *anoxèmia, *azotèmia, *calcèmia, *leucèmia, *pandèmia, *septicèmia, *pàtria, *bíblia... e *Novempopulània, *Septimània, *Nèustria, *Autràsia… Per aquò tròban benlèu d’arguments (falses) a çò de Mistral que pòrta « tragèdi(o) », « comèdi(o) » rimats amb « remèdi » e « acadèmi(o) » rimat amb « vendèmi(o) », mas que senhala tanben las fòrmas condreitas, amb per subrepés una expression provençala (II, p. 1021) : « faire de tragedia ». De diccionaris que i a pòrtan lo prenom « *Enímia », mas lo poèma medieval dedicat a la santa d’aquel nom confirma de desenats de còps « Enimia », en tres sillabas. E quand Loís Alibèrt escriu « Occitania » dins l’edicion originala de sa gramatica, las reedicions que li son atribuïdas sense resèrva pòrtan totas lo miserable e fals « *Occitània » qu’a enganat tota una generacion.

tancar / estancar / tapar / tampar / tamponar / tampanar.

tancar es un sinonime de « barrar », mas pren sovent per error lo sens de « estancar » e de « tapar ».

estancar vòl dire « arrestar » e « s’arrestar » o encara « piejar » : se pòt arrestar la tèrra que davala, l’aiga del riu, piejar un arbre que tomba.

tapar vòl dire metre un « tap » a un recipient que caup de liquide o autre, e tanben, logicament, « borrar » quicòm. Mas pren sovent per error lo sens de « tancar ».

tampar, alteracion expressiva de « tapar », pren segon los diccionaris totes los senses de « tapar », de « tancar », de « estancar » e de « tampanar ». Poiriá èsser considerat coma un sinonime de « tancar ».

tamponar, vòl dire utilizar un « tampon » e, per extension, se far un « tampon » de noiridura, s’afartar. Prend sovent per error lo sens de « tampanar ».

tampanar vòl dire menar grand bruch.

tras / tres / trans.

tras / tres (« qu’es aprèp », « qu’es darrièr », « que passa a travèrs », « que despassa »…) : son de prefixes de formacion populara qu’an servit a formar de mots tanben de formacion populara e ara lexicalizats. Aqueles prefixes non son pas mai productius despuèi de sègles. Qualques exemples : « trasmetre », « trasgetar », « trassègre », « trescolar », « trescondre », « tresfolir »…

trans (« que travèrsa » ; « que transcendís » ; « qu’es al delà o en defòra »…) : es un prefixe sabent tan productiu pels mots de formacion populara coma pels mots sabents. Plan segur, dins « trans » coma dins totes los mots sabents, la « n » non es amudida. Qualques exemples : « transalpin », « transmetre », « transbordar », « transcriure », « transferir », « transnacional », « transcodar »…

E encara :

taulièr. Un taulièr es un mòble, per trabalhar (artisan), per recebre los clients (botiga), per téner la caissa per pagar. Dins l’argòt parisenc, plan inspirat d’occitan, lo patron qu’èra darrièr lo mòble a pres per confusion lo nom d’aqueste, e la cambra de l’hotèl, puèi la cellula de preison an pres lo de « taula ».

torpilhièr. Los noms de batèls son « cabotièr », « vinatièr », « petrolièr », « velièr », « canonièra », « crosièr », « langostièr », « patrolhièr »… Per imitacion del francés lor donan sovent de noms en -aire, coma s’èran de personas.

J. P.