Academia Occitana

Lo diccionari general de la lenga occitana. Letras U, V, W, X, Y, Z.

Lo diccionari general de la lenga occitana. Letras U, V, W, X, Y, Z.

Acabam uèi una primièra estapa dins l’elaboracion del DGLO, amb la mesa en linha de las darrièras letras d’un lexic de 30 321 mots, que non solament respond als besonhs essencials de la vida vidanta mas tanben propausa un grand nombre de modèls per fargar los tèrmes sabents internacionals. Dins aqueste temps d’aflaquiment de la memòria populara, nos sèm estacats tanben a denonciar las farlabicadas pseudosabentas que desondran nòstra lenga en tot aviar sa destruccion del dedins. Tre la reünion del mes de julhet de l’Academia occitana començarem lo reexamèn menimós d’aquela òbra collectiva. I serà question d’enriquiment, de reajustament dins l’òrdre ierarquic (mots estandards e sinonimes), mas tanben de possiblas correccions, tot aquò dins lo respècte absolut de la lenga reala dins tot son espandi.

Dins la seguida del prètzfait, coma previst, vendràn las definicions en occitan, las citacions literàrias, las expressions, los provèrbis, los mots de las varietats... Tot aquò l’avèm ja presentat en març de 2014 e solas las personas de marrida fe (los farlabicaires concernits) fan en semblant de l’ignorar.

unt / onch. Son los participis passats de « únher / ónher » qu’apartenon al vocabulari del suenh del còrs e al vocabulari religiós : l’unt del Senhor (lo preire, lo rei…). A partir d’aqueles participis passats se son fargats los infinitius « untar / onchar » que son especializats dins lo sens domestic : untar la carriòla, lo fusilh… Quand, dins sas Eglògas, Pèir de Garròs qualifica un marrit preire de « untat greishós », non es pas una error de sa part mas un crudèl jòc de mots.

vacillar. Alibèrtpòrta « *vacilhar », per error, coma s’aqueste vèrbe èra de formacion populara. Es en realitat un mot « sabent » del s. XIV e atestat aital. Doncas, li cal una geminada e cal que siá prononciada.

vèrn, vèrne, vèrnhe. De primièr, pels qu’an plan besonh d’apréner, la « e » de sosten dins de mots de formacion populara non es totjorn deguda a una influéncia del francés, coma n’atèstan fòrça exemples : olme, reguèrgue, volame, Cirgue, domèrgue… N’avèm aquí una pròva de mai. Segondament, la granda utilitat dels mots presentats es que marcan suls atlasses linguistics, al nòrd del domeni actual de l’occitan, lo sieu limit primitiu al cors de sa formacion, dins la nauta Edat Mejana. Al nòrd d’aqueste limit tras que clar se ditz lo francés « aulne ».

vèrs. Coma « borsa », « còrs », « corsa », « escars », « fòrça », « mòrs », « mors », « rescorsa », « dorsièr », Garcia - cf. « Engachie » (toponime) → « En Garcia »... Teoricament la « r » s’assimila a la « s » (o « ç » / « c »), mas se pòt prononciar, per de rasons de distinccion de sens : « mòrs » (accion de mòrdre) sense la « r » prononciada, e « mòrs » (del chaval), amb la « r » prononciada ; « vèrs » (direccion) sense la « r » prononciada, e « vèrs » (en poesia) amb la « r » prononciada. Coma fasèm una diferéncia entre « motor » (« r » prononciat) e « moton ».

vivament. Per exprimir la rapiditat, Guilhèm de Peitieus e Bernat de Ventadorn (s. XII.) dison « viatz », Deudes de Prada (s. XIII.) ditz « vitament », Raimond Feraut e Lanfranc Cigala (s. XIII.) dison « vivatz », Pèir de Garròs (s. XVI.) ditz « viet », Pèire Godelin (s. XVII.) ditz a l’encòp « vivament », « vite » e « vitament », l’occitan gascon coneis « d’avit » [dauit] en meteis temps que « aviat », present dins totes los diccionaris modèrnes. Es aisit de compréner que, dins de camps semantics plan vesins, per atraccion paronimica, sèm passats de la rasic « viu » (lat. vivus) a la rasic « via » (lat. via), o lo contrari. Ara, de la primièra nos demòra « vivament » e de la segonda « aviat », per dire « rapidament ». Segon lo diccionari Littré, « viste » e « vistement » apareisson en francés al s. XIII e son remplaçats per « vite » e « vitament » al s. XVII.

Cal benlèu precisar que los contemporanèus « viste » e « vistament » en occitan son de francismes adaptats de « vite » que el es benlèu un occitanisme. E que lo « vistament » atestat en occitan medieval, pòt derivar de « vist », « vistar » e evocar la rapiditat de la vision (tèsi defenduda per d’unes).

De tot biais, « viste » e « vistament » non an lor plaça dins la lenga de uèi : - Vas anar a l’escòla, e vivament ! ; - E ont vas tant aviat ?

J. P.