Academia Occitana

Guiraud Bedot (Aush, 1617 – id. 1692)

Guiraud Bedot (Aush, 1617 – id. 1692)

L’ESCOLIÈR A DORIFILA

Jo soi escolièr deguens l’universitat d’amor, Dorifila ;  jo pèrdi ma pena e m’arrompi praubament lo cap a descobrir quauque secret de sos mistèris. Si tu non vòus èster ma mastressa, jo serèi totjorn ignorant e cap d’aso ; mès autanlèu que tu m’auràs recebut devath ta man, jo serèi un esharruscle de saber e un gofre de perfeccions. En las autas sciéncias, òm hè glòria de passar doctor davant tots e ses ajuda ; mès en aqueste, lo mes haut escalon d’aunor ei de passar doctor en cramba e dab favor. Jo n’èi jamés trobat empachament deguens las autas ; mès per aqueste, jo n’èi pas subjèct d’esperar gran causa de tu, son que la cruautat e la gràcia se poscan trobar deguens la medisha amna totas duas amassa.

 

LO JOGADOR DEU PIQUET A CLEORINDA

Jo sabi lo jòc deu piquet autan plan coma nat que venga, mès per aquò jo non èi james portat arren deu ton, Cleorinda. Tu jògas tròp urosament per m’en leishar tornar ma borsa ventelisa, e la calor deu malur i veng dab ua tan gran violença que tot mon argent se hon per colar deguens la tua. Prumèr de t’escartar, tu tengas, per avança, quinta major de cruautat, e dus reis acompanhats, lo rei de mesprètz e lo de finessa ! Aquò’s hèit, jo soi perdut. Quin mejan de ganhar dab tèrça bassa de recompensa ? Jo soi repic e capòt, puish que jo n’èi trobat que qüate siès de trufas, que son catorze de refús. A, praube ! Qu’es açò, Cleorinda ; lo cèu deu ganh es escrumat, lo sorelh de la bona fortuna s’eclipsa. Non joguem pas mès, au nom de Dieu ! Si lo temps aqueste dura güaire, jo crenhi lo cròfe de mon argent, que jo no’i poirè pas véser mei teston per aver ma revenja.

 

LO MARCHAND A DORIMÈNA

Jo n’èi james poscut hè lo mendre ganh dab tu, Dorimèna, dempuish que traficam tots dus amassa. Tu vòus crompar la stòfa de mos servicis dab l’argent faus de tas tromparias e de tos mesprètz, e creses que lo mes petit escai de tas favors, vau dus o tres magasins de fidelitat. Aquò’s injuste, Dorimèna. La meja-cana de ta rigor m’a totjorn mescondat en mesura lo satin de mas pretencions ; e las balanças de ton refús n’an james trobat de pes, l’òr ni l’argent de mas pregarias. Si tu hès atau la carestiosa en véner ta marchandisa, e l’avariciosa en crompar la mia, jo preni conget, d’aqueste pas, per desplegar mas balas en quauque lòc mès avantatjós, e per aqueth mejan manténguer lo credit que mon saber-víver me hè trobar pertot, ses páur de bancarota.