Academia Occitana
Los sufixes : -aire/-aira ; -eire/-eira ; -idor/-idora, etc.
Cossí emplegar los sufixes : -aire / -aira ; -eire /-eira ; -idor / -idora ; -ador / -airitz ; -idor / -idora ; -ator / -atritz ; -itor / -itritz ; -utor / -utritz ; -ador / -adoira ; -idor / -idoira ; -edor / -edoira ; -tòri / -tòria.
Presentacion generala :
1) -ātor> -aire, -aira. Lo cantaire.
Mots de formacion populara, a partir del nominatiu.
2) -atōrem > -ador, -airitz. Lo trobador.
Mots de formacion populara, a partir de l'acusatiu.
3) -atōrem > -ator,-atritz. L'ordinator.
Mots de formacion sabenta, a partir de l'acusatiu.
4) -atōrium> -ador,-adoira. Lo mocador.
Mots de formacion populara, a partir de l'acusatiu.
5) -atōrium > -atòri,-atòria. Lo laboratòri.
Mots de formacion sabenta, a partir de l'acusatiu.
Levat las realizacions 4, diferentas en occitan gascon (mocador / mocader), totas las fòrmas son comunas a totas las varietats de la lenga. L’amudiment del « d » intervocalic en occitan vivaroalpin (mocador / mocha(d)or) non es considerat coma una diferéncia. Las realizacions 2 non son productivas uèi que pels vèrbs de la segonda conjugason (seguidor…). Pel demai non concernisson que de fòrmas ancianas fossilizadas (ambaissador, recebedor…).
1 - Lo cantaire / la cantaira ; lo vendeire / la vendeira.
Aquestes sufixes venon del nominatiu latin -ātor qu’abotís al cas subjècte en occitan.
-aire correspond a la primièra conjugason :
cantar→lo cantaire « lo que canta » ;
-eire correspond a la tresena :
vendre→lo vendeire « lo que vend ».
Qualques vèrbs possedisson un doble infinitiu (dormir /dòrmer), lo primièr (visible) demòra d’usatge jos aquela fòrma, lo segond (amagat) servís a fargar los substantius (dormeire).
Los substantius (de còps adjectius) formats amb los sufixes -aire e -eire al masculin, -aira e -eira al feminin, correspondon exclusivament a de personas (que fan l’accion).
Lista de mots en –aire
(a partir d’infinitius en -ar)
badinar →badinaire, aira
caçar →caçaire, aira
cantar →cantaire, aira
cardar →cardaire, aira
cercar →cercaire, aira
contar →contaire, aira
cridar →cridaire, aira
crompar →crompaire, aira
curar →curaire, aira
dançar →dançaire, aira
donar →donaire, aira
ensenhar →ensenhaire, aira
estalviar →estalviaire, aira
estampar →estampaire, aira
grailar →grailaire, aira
jogar →jogaire, aira
lançar →lançaire, aira
laurar →lauraire, aira
manjar →manjaire, aira
nadar →nadaire, aira
pagar →pagaire, aira
panar →panaire, aira
parlar →parlaire, aira
pescar →pescaire, aira
plorar →ploraire, aira
presicar →presicaire, aira
prestar →prestaire, aira
rasar →rasaire, aira
renegar →renegaire, aira
repotegar →repotegaire, aira
ressar →ressaire, aira
ressegar →ressegaire, aira
ronar →ronaire, aira
segar →segaire, aira
semenar →semenaire, aira
trobar →trobaire, aira
tuar →tuaire, aira
vendemiar →vendemiaire, aira
…..
(a partir d’un autre substantiu)
aucel →aucelaire, aira
bodega →bodegaire, aira
cabreta →cabretaire, aira
flaüta →flaütaire, aira
laüta →laütaire, aira
museta →musetaire, aira
musica →musicaire, aira
panièr →panieraire, aira
trompeta →trompetaire, aira
violon →violonaire, aira
…..
Lista de mots en –eire
(a partir d’infinitius en -er/-re)
conéisser →coneisseire, eira
córrer →correire, eira
dever →deveire, eira
dire/díser →diseire, eira
entrepréner →entrepreneire, eira
fondre →fondeire, eira
préner →preneire, eira
recebre →recebeire, eira
ríre/ríser →riseire, eira
téisser →teisseire, eira
vendre →vendeire, eira
….
(a partir d’infinitius « amagats » en -er/re)
culhir/cúlher → culheire, eira
dormir/dòrmer → dormeire, eira
legir/léger → legeire, eira
sentir/sentre → senteire, eira
téner/tenir → teneire, eira
….
2 – L’ambaissador e l’ambaissairitz ; lo recebedor e la recebeiritz ; lo regidor e la regidora.
Aquestes sufixes venon de l’acusatiu latin -atōrem qu’abotís al cas regime en occitan ancian, dins los mots de formacion populara.
-ador correspond a la primièra conjugason : cantar→lo cantador
-idor correspond a la segonda : servir→lo servidor
-edor correspond a la tresena : vendre→lo vendedor
Los sufixes -ador e -edor, correspondent a de substantius, son remplaçats dins la lenga modèrna per los sufixes -aire e -eire, mas ne subsistisson un pichon nombre que designan de foncions ancianas o que son utilizats per destriar de senses diferents. Los femenins son en -airitz e -eiritz. Lo sufixe -idor demòra productiu per formar de substantius. Son feminin es -idora.
Lista de mots amb sufixes arcaïcs -ador, -edor / -airitz, -eiritz lexicalizats :
adobador, airitz : persona que repara (opausat a « adobaire », garidor).
ambaissador, airitz : persona que dirigís una ambaissada. Foncion anciana.
caçador, airitz : persona que caça per profession (opausat a « caçaire », persona que caça per son plaser). O tanben tèrme literari :Diana caçairitz.
cantador, airitz : persona que canta a l’opèra (opausat a « cantaire, aira », persona que canta de cançons).
comandador, airitz : persona que comanda o títol onorific. Foncion anciana.
emperador, airitz : persona qu’es al cap d’un empèri. Foncion anciana.
governador, airitz : persona que govèrna. Foncion anciana.
jogador, airitz : persona que jòga per profession (opausat a « jogaire », persona que jòga per son plaser).
pecador, airitz : persona que fa de pecats (« pecaire » es vengut una interjeccion).
pescador, airitz : persona que pesca per profession (opausat a « pescaire », persona que pesca per son plaser).
recebedor, eiritz : persona que s’ocupa de finanças publicas (opausat a « recebeire », espòrt, cirurgia…). Foncion anciana.
Salvador, subs.masc. Lo Crist. Prenom (opausat a « salvaire », nom comun).
trobador, airitz : persona que compausa de poesias a l’Edat Mejana.
Femenin plural : -airises ; -eirises (caçairises, pescairises, recebeirises…).
…
Lista de mots en -idor, -idora
(substantius encara productius)
abolir →abolidor, dora
bastir →bastidor, dora
consumir →consumidor, dora
convertir →convertidor, dora
demolir →demolidor, dora
envasir →envasidor, dora
finir →finidor, dora
fornir →fornidor, dora
garir →garidor, dora
imprimir →imprimidor, dora
ordir →ordidor, dora
prestir →prestidor, dora
regir →regidor, dora
rostir →rostidor, dora
seguir →seguidor, dora
servir →servidor, dora
traïr →traïdor, dora
…
3 – L’admirator e la calculatritz
Le sufixe -ator ven de l’acusatiu latin -atōrem (femenin -atrīcem), coma -ador. Mas, los mots en -ador son de formacion populara mentre que los en -ator (femenin -atritz) son de formacion sabenta. Sovent pòdon èsser a l’encòp substantius (un acusator…) e adjectius (un acte acusator…). Pòdon tanben designar de personas o de causas (un admirator ; una calculatritz…).
L’utilizacion dels sufixes arcaïzants (-ador / -edor) o populars (-aire / -eire / -idor) prepausada per d’unes per formar de neologismes sabents seriá en contradiccion amb la tradicion de nòstra lenga e menariá a un occitan de farlabica. Exemples d’aquelas « ratapenadas » : *accelerador, *acumulador, *distribuidor, *organizaire, *collaboraire, *administraire…
Lista de mots en-tor, -tritz
(a partir d’un vèrbe semisabent o sabent)
accelerar →accelerator, tritz
acumular →acumulator, tritz
acusar →acusator, tritz
administrar →administrator, tritz
admirar →admirator, tritz
adorar →adorator, tritz
adular →adulator, tritz
alternar →alternator, tritz
amplificar →amplificator, tritz
aprobar →aprobator, tritz
armar →armator, tritz
blasfemar →blasfemator, tritz
calcular →calculator, tritz
carburar →carburator, tritz
centralizar →centralizator, tritz
codificar →codificator, tritz
collaborar →collaborator, tritz
colonizar →colonizator, tritz
comentar →comentator, tritz
compilar →compilator, tritz
conciliar →conciliator, tritz
condensar →condensator, tritz
congelar →congelator
conservar →conservator, tritz
consolar →consolator, tritz
conspirar →conspirator, tritz
contemplar →contemplator, tritz
cooperar →cooperator, tritz
coordinar →coordinator, tritz
creditar →creditor, tritz
cultivar →cultivator, tritz
debitar →debitor, tritz
declamar →declamator, tritz
decorar →decorator, tritz
difamar →difamator, tritz
dissimular →dissimulator, tritz
dissipar →dissipator, tritz
distribuïr →distributor, tritz
dominar →dominator,tritz
editar →editor, tritz
educar →educator, tritz
escrutar →escrutator, tritz
especular →especulator, tritz
estimar →estimator, tritz
estimular →estimulator, tritz
evocar →evocator, tritz
examinar →examinator, tritz
expediar →expeditor, tritz
exterminar →exterminator, tritz
extirpar →extirpator, tritz
falsificar →falsificator, tritz
fascinar →fascinator, tritz
generar →generator, tritz
imitar →imitator, tritz
importar →importator, tritz
indicar →indicator, tritz
informar →informator, tritz
inseminar →inseminator, tritz
instigar →instigator, tritz
instituar →institutor, tritz
inventar →inventor, tritz
isolar →isolator
mistificar →mistificator, tritz
multiplicar →multiplicator, tritz
narrar →narrator, tritz
negociar →negociator, tritz
observar →observator, tritz
operar →operator, tritz
organizar →organizator, tritz
persecutar →persecutor, tritz
perturbar →perturbator, tritz
presentar →presentator, tritz
profanar →profanator, tritz
propagar →propagator, tritz
provocar →provocator, tritz
realizar →realizator, tritz
reformar →reformator, tritz
regular →regulator, tritz
remunerar →remunerator, tritz
reparar →reparator, tritz
restaurar →restaurator, tritz
revelar →revelator, tritz
sacrificar →sacrificator, tritz
simplificar →simplificator, tritz
sollicitar →sollicitator, tritz
temptar →temptator, tritz
testar →testator, tritz
transformar →transformator
triomfar →triomfator, tritz
usurpar →usurpator, tritz
utilizar →utilizator, tritz
vaporizar →vaporizator
ventilar →ventilator
verificar →verificator, tritz
vulgarizar →vulgarizator, tritz
(associat a un vèrbe de formacion populara dins un registre diferent)
amar →amator, tritz (art etc. ; sens ordinari : amaire, aira)
ausir →auditor, tritz (public ; sens ordinari : auseire)
compausar →compositor, tritz (artista ; sens ordinari : compausaire, aira)
crear →Creator (Dieu ; sens ordinari : creaire, aira)
donar →donator, tritz (mecènas ; sens ordinari : donaire, aira)
enquerir →inquisitor (Glèisa ; sens ordinari : enquestaire, aira)
fondar →fondator, tritz (institucion ; sens ordinari : fondaire, aira)
navegar →navigator, tritz (al larg ; sens ordinari : navegaire, aira)
ordenar →ordinator (maquina ; sens ordinari : ordenaire, aira)
presicar →predicator (Bossuet ; sens ordinari : presicaire)
Substantius sabents sense doblets popular.
aparitor, tritz
centrifugator, tritz
coadjutor, tritz
collimator
commutator
competitor, tritz
curator, tritz
delator, tritz
denominator, tritz
dictator
executor, tritz
genitor, tritz
gladiator
interlocutor, tritz
interruptor
investigator, tritz
legislator, tritz
liberator, tritz
literator, tritz
locutor, tritz
mediator, tritz
monitor, tritz
motor, tritz
novator, tritz
numerator
orator, tritz
oscillator
percolator
predator, tritz
prestidigitator, tritz
progenitor, tritz
promotor, tritz
radiator
secator
senator, tritz
tutor, tritz
zelator, tritz
mots inventats
aviator, tritz
Femenin plural : -trises (oratrises, predatrises, senatrises, tutrises…).
4 - Lo mocador e la fotocopiadoira
Los sufixes -ador, -adoira, cas regime en occitan ancian, venon de l’acusatiu latin -atōrium. A partir de mots de formacion populara, servisson a fargar d’adjectius verbals qu’indican la destinacion d’un objècte, e l’eventualitat o la possibilitat de l’accion, e mai que mai de substantius per « designar l’endreit o l’instrument de l’accion ». De còps, pels substantius solament, pòdon èsser associats a de mots sabents intrats dins la lenga a l’Edat Mejana (ex. « conjugador »…) o a de neologismes quand se tracta d’aisinas, d’instruments domestics o de maquinas, quand l’element de basa es de formacion populara, o lo segond element dins un mot compausat (ex : lavadoira ; tronçonadoira ; aerolisador …).
Los sufixes correspondent en occitan gascon son -ader / -adera, -ider / -idera e -eder / -edera.
Lista de mots en -ador→adoira, -idor→idoira e -edor→edoira
Adjectius :
Per marcar la possibilitat, aqueles sufixes son sovent remplaçats dins la lenga modèrna pels sufixes -able / -abla, -ible / -ibla, eble / -ebla.
cresedor, doira (que se pòt creire)
culhidor, doira (que se pòt culhir)
dalhador, doira (que se pòt dalhar)
fasedor, oira (que se pòt far)
manjador, doira (que se pòt manjar)
maridador, doira (que se pòt maridar)
pagador, doira (que pòt pagar)
panador, doira (que se pòt panar)
penjador, doira (que merita d’èsser penjat)
peridor, doira (que se pòt perir)
portador, doira (que pòrta : una paret portadoira)
presicadoira (cadièra) (una cadièra per presicar a la glèisa)
punidor, doira (que se deu punir)
tuador, doira (que se pòt tuar : un pòrc tuador)
vendedor, doira (que se pòt vendre)
vendemiador, doira (que se pòt vendemiar)
venidor, doira (que deu venir)
venjador, doira(que se deu venjar)
vesedor, doira(que se pòt veire)
volador, doira (que pòt volar : d’aucelons voladors)
En occitan gascon : dalhader, era ; maridader, era…
Substantius :
(plan productius)
abeurador subs. masc. (nauc per far beure lo bestial)
alentidor subs. masc. (dispositiu per reglar / alentar la velocitat d’un veïcul)
arrosador subs. masc. (aisina per arrosar los camps)
assomador subs. mas. (dispositiu per assomar dins un castèl medieval)
ausidor subs. masc. (lo timpan dins l’aurelha, que permer d’ausir)
avertidor subs. masc. (dispositiu per avertir)
banhadoira subs. fem. (recipient per se banhar dedins)
banhador subs. masc. (sala de banh dins l’ostal)
barrador subs. masc. (çò que servís per barrar)
batedoira subs. fem. (maquina per batre lo gran)
batedor subs. fem. (espleit per batre la farda al lavador)
conjugador subs. masc. (espleit pedagogic per apréner a conjugar)
convertidor subs. masc. (aparelh per convertir lo corrent electric o autre)
corredor subs. masc. (passatge per anar / córrer d’un membre a l’autre dins l’ostal)
dalhadoira subs. fem. (maquina per dalhar)
desfibradoira subs. fem. (espleit per desfibrar)
desgrunador subs. masc. (espleit per desgrunar)
ensenhador subs. masc. (taula per ensenhar lo contengut d’un libre)
escampador subs. masc. (trauc per far escampar l’aiga de tròp)
escarpador subs. masc. (espleit per escarpar lo rasim)
fotocopiadoira subs. fem. (maquina per fotocopiar)
fumador subs. masc. (sala per fumar)
lavadoira subs. fem. (maquina per lavar la farda)
lavador subs. masc. (bacin per lavar la farda)
levador subs. masc. (dispositiu per levar)
manjadoira subs. fem. (dispositiu per far manjar lo bestial)
mirador subs. masc. (endreit per veire / mirar de luènh)
mocador subs. masc. (pèça de tela o de papièr per se mocar)
negador subs.masc. (endreit ont se pòt negar)
obrador subs. masc. (lòc ont se trabalha / òbra)
ordidor subs. masc. (lòc ont s’ordís)
parlador subs. masc. (sala de covent o autre ont se pòt parlar)
pescadoira subs. fem. (lòc ont se pesca)
podadoira subs. fem. (espleit per podar)
pompidor subs. fem. (endreit ont se pompís a cada estanci dins un escalièrs)
rasclador subs. masc. (espleit per rasclar)
respondedor subs. masc. (espleit per respondre als messatges telefonics)
rostidoira subs. fem. (aisina per rostir la carn)
secador subs. masc. (endreit per secar lo tabat…)
segadoira-batedoira subs. fem. (maquina que sega e que bat las cerealas)
semenador subs. masc. (maquina per semenar)
terrador subs. masc. (ensemble de las tèrras)
trepador subs. masc. (endreit en vila ont se va a pès / trepa)
trissador subs. masc. (espleit per trissar)
tronçonadoira subs. fem. (espleit per ressar / tronçonar la lenha)
vaisseladoira subs. fem. (maquina per lavar la vaissèla)
ventador subs. masc. (maquina per ventar las cerealas)
En occitan gascon : abeurader ; aviader ; cauhader ; batedera ; correder ; haseder, dera , responeder ; veneder, dera ; ausider ; avertider ; convertider ; rostidera…
5 - Lo laboratòri e la trajectòria.
Lo sufixe -tòri, -tòria ven de l’acusatiu latin -atōrium. Es utilizat dins los mots de formacion semisabenta. Servís per formar de neologismes amb de senses divèrses :
Lista de mots en -tòri
Adjectius :
aleatòri, òria
blasfematòri, òria
circulatòri, òria
contradictòri, òria
declamatòri, òria
difamatòri, òria
expiatòri, òria
jaculatòri, òria
meritòri, òria
notòri, òria
obligatòri, òria
oratòri, òria
peremptòri, òria
preparatòri, òria
transitòri, òria
Substantius :
adjutòri
amagatòri
auditòri
conservatòri
consistòri
deambulatòri
directòri
dormitòri
endormitòri
exutòri
interrogatòri
laboratòri
observatòri
ofertòri
panatòri
promontòri
purgatòri
refectòri
repertòri
requisitòri
supositòri
territòri
trajectòria
vomitòri