Academia Occitana

Lo grand secret

Jorn per jorn

Lo grand secret

Cadun sap çò que Simon-Jude Honnorat, amb son Dictionnaire provençal-français de 1846 e son Vocabulaire français-provençal de 1848, aportèt a Frederic Mistral per son Tresor dòu Felibrige de 1878. Dins la rega dels lexicològues anteriors, aviá concebuda son òbra coma un collectatge objectiu e larg de l’existent (amb qualques referéncias aisidas d’identificar a la lenga medievala) en tot prepausar una restauracion de la grafia istorica nòstra. De son costat, lo malhanenc, dins la perspectiva de nòstra respelida, prepausava una nòrma lexicala que se podiá diferenciar dels testimoniatges reculhits per son predecessor e una nòrma grafica sus la basa del sistèma francés e aplicabla a la sola varietat provençala. Per çò qu’es d’aqueste punt segond, sabèm qu’es la solucion d’Honnorat que l’emportèt e non i tornarem pas. Mas ont ne sèm del primièr, amb un problèma central : l’adaptacion dels mots « sabents » e particularament dels formats amb l’acusatiu latin « -atōrem » ? Dins l’istòria de nòstra lenga, despuèi sas originas, encontram los « creator », « predicator », « adorator » etc. del vocabulari religiós, que seràn seguits segon la meteissa règla per la massa del vocabulari juridic, administratiu, tecnic, scientific… A partir del s. XVIII los diccionaris començaràn de ne rendre compte e Honnorat ne porgís mai d’un centenat qu’apartenon a la lenga parlada de son temps coma del nòstre. Mas non los retrobam totes - sols los qu’an de referéncias literàrias, e seràn afiblats d’un femenin en « -ro » ! - dins lo diccionari de Mistral. Per el, de segur, amb aqueles sufixes sovent prononciats « -*tur », pro generalament feminizats en « -*triça » - al lòc de « -tritz » -, podián aisidament passar per de francismes, e los sufixes populars dels tipes « -aire/-eire » e « -dor », justificats per qualques exemples medievals, semblavan mai en conformitat amb l’eime provençal prigond. E es aital que « adouratour » vendrà « adouradou » o « adouraire » (la varianta autentica « asoraire » a un autre sens), que « aprobatour » vendrà « aprouvaire », que « coullabouratour » vendrà « coulabouradou », que « denouminatour » vendrà « denouminadou », que « dictatour » vendrà « dictador », que « examinatour » vendrà « eisaminaire », que « pacificatour » vendrà « pacificaire », que « regeneratour » vendrà « regeneraire » etc. Aqueles mots del TDF tant coma lor posteritat, non los cal anar cercar dins la lenga parlada d’ont que siá, ni de ièr, ni de uèi.

J.P.

Veire dins « la lenga en questions » lo comparatiu Honnorat-Mistral-Alibèrt :