Academia Occitana

La lenga en questions

La lenga en questions

Las paraulas que tuan

-tor / -dor, o lo grand secret

Cadun sap çò que Simon-Jude Honnorat, amb son Dictionnaire provençal-français de 1846 e son Vocabulaire français-provençal de 1848, aportèt a Frederic Mistral per son Tresor dòu Felibrige de 1878. Dins la rega dels lexicològues anteriors, aviá concebuda son òbra coma un collectatge objectiu e larg de l’existent (amb qualques referéncias aisidas d’identificar a la lenga medievala) en tot prepausar una restauracion de la grafia istorica nòstra.

La « e » de sosten

Los mots marcats d’una * son d’arcaïsmes o de fòrmas non admesas.

Los mots semisabents e los manlèus a de lengas estrangièras son tractats coma los mots de formacion populara.

Los sufixes : -aire/-aira ; -eire/-eira ; -idor/-idora, etc.

Cossí emplegar los sufixes : -aire / -aira ; -eire /-eira ; -idor / -idora ; -ador / -airitz ; -idor / -idora ; -ator / -atritz ; -itor / -itritz ; -utor / -utritz ; -ador / -adoira ; -idor / -idoira ; -edor / -edoira ; -tòri / -tòria.

La negacion classica

La negacion classica

            Las gramaticas mai recentas son peremptòrias : « La négation de base est "pas" qui suit le verbe, ou l’auxiliaire dans les formes composées (…). "Pas" peut suivre ou précéder un infinitif (…). "Pas" peut aussi s’intercaler (éventuellement avec d’autres mots négatifs) entre un pronom conjoint et l’infinitif (…). La négation « non » se trouve dans des expressions figées ou proverbiales » (P. Sauzet, J. Ubaud, Le verbe occitan, Edisud, 1995, pp. 36-37). Quitament se lo dobte naseja : « On peut employer la double négation "non… pas" pour insister » (ibid.).

Dialògue amb los paires fondators*

Simon Jude Honnorat (1783-1852) publiquèt en 1846 son Diccionaire provençal-français e en 1848 son Vocabulaire français-provençal. Interèssa despuèi longtemps los occitanistas en rason de sa temptativa precòça de restaurar la grafia classica. Mas non es pas d’aquò que nos tracham uèi. Nos arrestarem sul segond obratge, simple lexic, de bon legir dins son edicion recenta e que cresèm exempt de tota « creativitat ».

Autom o auton

e de sosten: salm / (p)salme