Academia Occitana

La desaviada. 22 : Seguir la via.

Academia Occitana

Jorn per jorn

La desaviada. 22 : Seguir la via.

Seguir la via.

L’occitan comencèt sa lenta formacion tre la latinizacion sus de substrats lingüistics divèrses - Ausòni celèbra encara al s. IV los pòbles « tan diferents de costuma e de lengatge » - de la Gàllia transalpina, venguda la Narbonesa jos l’emperador August. La rompedura de compreension entre lo latin (lingua latina) e la lenga populara (lingua romana) intervenguèt entre 800 e 850. S’èra amplificada après lo capitular de Carlesmagne en 789, que marcava lo renovèl de l’estudi del latin classic, e lo canon de 813, al concili de Tors, qu’impausava la « lenga romana rustica » al clergat per las predicacions. Las primièras atestacions d’occitan escrit apareisseràn dins lo Sacrament d’Estrasborg en 842, mescladas amb de francés e de latin. Cap a 880 es datat lo primièr testimoniatge literari conegut en occitan, dos vèrses del refranh d’una « Auba bilingüa », latina e occitana. Aquí-los : « lalba par um et mar atra sol / poy pas abigil miraclar tenebras » (l’alba partís la tèrra e la mar atrai lo solelh / puèi passa lo vigil per esclarir las tenebras).De la fin del s. X es datada « La Passion de Clarmont ». Del s. XI son datats lo « Boèci », la « Cançon de santa Fe » e lo « Sponsus ».Al s. XI comença la poesia profana dels trobadors. La primièra òbra conservada es la de Guilhèm de Peitieus, duc d’Aquitania (1071-1126).Al s. XIII, Raimond Vidal de Besalú serà l’autor de las « Rasos de trobar », Uc Faidit del « Donatz proensals » e Jofre de Foixà de las « Reglas de trobar ». Son los mai ancians tractats de gramatica e de poetica demest las lengas romanicas. Raimon Vidal e Jofre de Foixà èran catalans.

Amb los primièrs escrits èran apareguts los mots semi-sabents (latinismes adaptats a las règlas dels mots populars), amb ja lo sufixe sabent -acion. Tre la fin del s. XII s’impausèron los mots de formacion sabenta amb sas règlas pròprias, e la màger part del mots semi-sabents foguèron eliminats. Al s. XIII, los escrits dels « trobadors de la resisténcia » e la « Cançon de la crosada » pòrtan testimoniatge d’una mutacion lingüistica que s’afortirà al sègle seguent. Aital, predicador se torna latinizar en predicator, l’aflaquiment de las consonantas provòca l’aparicion de vocalas de sosten (salm → salme ; elm → èlme ; flum → flume…), la conjugason seguís (cant → canti ; ac → aguèt ; volc → volguèt…), l’accentuacion se desplaça (làgrema → lagrema ; pàtria → patria…), la « a » finala s’assordís (a quicòm prèp) en « ò », la « o » barrada se càmbia en « u » latin… L’occitan modèrne es nascut. Continuarà de segur son evolucion.

La via a seguir es la de l’occitan vertadièr, tala coma la nos a obèrta Loís Alibèrt.

Los mots de formacion populara.

Substantius concernent de personas : -aire/-aira, -eire/eira/, -isseire/-isseira.

La lenga anciana coneissiá dos tipes de sufixes amb un femenin comun : -ador / -aire, -airitz, -edor / eire, -eiritz ; -idor / ire, -eiritz (cantador / cantaire -airitz, vendedor / vendeire, -eiritz, servidor / servire, -eiritz). La lenga modèrna a privilegiat los sufixes - aire, -eire (amb -isseire pels vèrbes en -ir) e los femenins analogics en -aira e -eira : cantaire, cantaira ; vendeire, vendeira ; rostisseire, rostisseira. Uèi, los sufixes en -ador, -edor, -idor permeton mai que mai de destriar d’especializacions o de fonccions e qualitats ancianas : pescaire, aira (amator) / pescador, airitz (professional) ; pecador, -airitz (religion) / pecaire (interj.) ; adobador, -airitz (artisan) / adobaire, -airitz (garisseire)… trobador, -airitz. Los sufixes -aire / -aira, -eire / -eira permeton tanben d’adaptar de mots d’origina estangièra : fotbolaire, andbalaire, rapaire, rockaire… ; o de creacions ex-nihilo reconegudas : avionaire

Una fauta comuna e malaürosament sovent portada dins los diccionaris es d’utilizar los substantius en -aire/ -eire coma adjectius (un produit *vendeire → vendedor) o coma noms de causas (una *tondeira → tondedoira). Cf. çai-jos.

Adjectius concernent de personas o de causas : -able /-abla, -issable / -issabla  ‒ -ador/-adoira, -edor/edoira, -idor/-idoira 

Per exprimir a l’encòp l’obligacion o la possibilitat e la qualitat, la lenga anciana coneissiá los sufixes -ador, -adoira ; -edor, edoira ; -idor, -idoira. Aital « manjador, doira » voliá dire d’una part « que se pòt manjar » e d’autra part « que servís per manjar » : « una noiridura manjadoira » e « una taula manjadoira ».

Per resòlver lo problèma, se causiguèt d’utilizar dins lo primièr cas los sufixes sabents -able, -abla. Aital, per dire l’obligacion o la possibilitat, « manjador » e « manjadoira » venguèron « manjable » e « manjabla ». Una dificultat apareguèt amb los vèrbes en -er e en -ir, mas foguèt trencada pro lèu per la generalizacion del sufixe -able / -abla : vendre → vendable, abla (s. XIII) ; garir → garissable (s. XVII).

Qualques exemples : *condemnador, doira → condemnable, abla ; *abitador, doira → abitable, abla ; *acordador, doira → acordable, abla ; *apausador, doira → apausable, abla ; *blasmador, doira → blasmable, abla ; *passador, doira → passable, abla ; *liurador, doira → liurable, abla ; *recebedor, doira → recebable, abla ; *recobrador, doira → recobrable, abla…

Mas se ditz tanben « manjadís », « ausible » … E demòra l’usatge de las expressions : « de manjar », « de vendre », « de garir », « de laurar », « de préner », « de perir », « de maridar », « de dalhar » ... Pels mots sabents, l’emplec dels sufixes -able, -abla, -eble, -ebla, -ible, ibla es regular (cf. çai-jos).

Dins lo segond cas, per dire la qualitat, se conservèt los sufixes tradicionals -ador, -adoira ; -edor, edoira ; -idor, -idoira : un mur portador (que pòrta), una maire portadoira (una femna que pòrta l’enfant d’una autra), un clavèl ferrador (per ferrar), de paraulas venjadoiras (qu’apelan a la venjança), un fusilh mitralhador (que mitralha), un chaval amblador (que va a l’amble), lo bestial bramador (que brama), una mèrça vendedoira (que se vend), un chaval laurador (que servís per laurar) …

Per curiositat, trobam en occitan gascon (Per Noste, 2003) « murralha portadora », « mair portadora », « mercat portador » (« portadora » es lo femenin de l’adjectiu « portador » en Lengadòc occidental per « portadoira », mas aquí pensam puslèu al substantiu d’agent « portador, ora » tractat per error coma un adjectiu), aquí ont esperariam « portader » e « portadera ».

Substantius concernent de causas.

-ador/-adoira, -edor/-edoira, -idor/-idoira.

Pòdon èsser d’adjectius substantivats (un chaval amblador → un amblador) o de mots « que vivon de lors rendas » (del latin -torium : francés -oir ; e non -torem : francés -eur). Aital : manjadoira, abeurador, asagador, bolidoira, debanador, calfador, mocador, jocador, secador, corredor, talhador, terrador, tirador, acoidador, batedor, comptador, tustador, trepador, lavador, lavadoira, paladoira, dalhadoira, plantador, doladoira, escumadoira… Mas d’autres, per de rasons de clartat, an cambiat lor sufixe popular per un sufixe sabent : *dormidor → dormitòri ; *parlador → parlatòri ; *espurgador → purgatòri, *raubador → raubatòri…

Los autres sufixes populars actius son : -ament, -ement, -iment (cambiament, movement, sentiment) ; -ariá (bocariá) ; -iá (abadiá) ; -atge, -itge (masatge, pigritge) ; -ason, -eson, -ison (segason, tondeson, garison) ; -ança, -énça (fisança, plasença) ; -ejar (saquejar) ; -às / -assa (grandàs, grandassa) ; -és / -esa (cortés, cortesa) ; -ièr / -ièra (fornièr, fornièra) ... Lors usatges particulars son donats per Alibèrt (1966, p. 24-39).

Prefixes populars e mots sabents :

Demest los prefixes populars, un certan nombre demòran productius per formar de neologismes amb de mots sabents : ben → benfactor ; contra → contraproductiu ; des → desmagnetizar ; fòra → fòratèxte ; non → nonproliferacion ; otra → otramesura ; re → reïntegrar ; sos → sosprefècte ; subre → subrepopulacion…

Prefixes sabents e mots populars :

De mots populars se pòdon associar a de prefixes sabents per formar de mots novèls : portar → transportar ; lisador → aerolisador ; costal → intercostal ; pausar → juxtapausar, pòstpausar, superpausar ; levar → prelevar ; versar → retroversar ; salvatge → semi-salvatge ; bruch → antibruch ; cort → ultracort ; rei → vice-rei ; preire → archiprèire ; mercat → ipermercat…

Los mots de formacion semi-sabenta.

Son los primièrs mots manlevats dirèctament al latin tre los primièrs escrits. Son tractats coma los mots de formacion populara, amb los meteisses prefixes e sufixes.

Ne donam aquí una lista, en tot saber que per la màger part son estats remplaçats per de mots sabents tre los s. XII-XIII (quitament se d’unes an subreviscut dins d’escrits administratius locals fins al s. XV) : *administrador, *adulterador, *augurador, *cultivaire, *componedor, *conjurador, *conservador, *contemplador, *corrompament, *corrompador, *damnament, *denonciador, *dictador, *dispensador, *distribuidor, *elegidor, *fiseltat, *calix, *eissil, *aerenc, *agulacion, *alienansa, *certesa, *consegracion, *dessecion, *vesitor, *ametedor, *aplicador, *aproament, *assignament, *orador, *acusador…

D’unes son estats conservats dins la lenga modèrna : ambaissador, airitz ; emperador, airitz ; procuraire, aira ; conjugason ; cementèri ; elegir ; estudi ; fabregar ; devesir

Los mots de formacion sabenta.

Los mots de formacion sabenta son de mots manlevats dirèctament al latin. Se son espandits a partir dels s. XII-XIII fins a uèi.

Se prenèm la lista dels mots çai-sus, aital son « corregits » : *administrador, airitz → administrator, tritz ; *adulterador, airitz → adultèr, èra ; *augurador, airitz → augur ; *cultivaire, airitz → cultivator, tritz ; *componedor, airitz → compositor, tritz ; *conjurador, airitz → conjurator, tritz ; *conservador, airitz → conservator, tritz ; *contemplador, airitz → contemplator, tritz ; *corrompament → corrupcion ; *corrompador, airitz → corruptor, tritz ; *damnament → damnacion ; *denonciador, airitz → denonciator, tritz ; *dictador → dictator ; *dispensador, airitz → dispensator, atritz ; *distribuidor, airitz → distributor, tritz ; *elegidor, airitz → elector, tritz ; *fiseltat → fidelitat ; *calix → calici ; *eissil → exili ; *aerenc → aerian ; *agulacion → egalizacion : *alienansa → alienacion ; *certesa → certitud ; *consegracion → consecracion ; *dessession → dissension ; *vesitor → visitor ; *ametedor → admissible ; *aplicador → aplicable ; *aproament → aprobacion, ; *assignament → assignacion ; *espurgador → purgatòri, *orador → oratòri, *acusador → acusatòri…

De sufixes son especifics als mots sabents. Los principals son : -ator/-atritz, -itor/-itritz, -utor/utritz (operator, tritz ; repetitor, tritz ; institutor, tritz) ; -able/-abla, -ible/ -ibla, -uble/-ubla (aplicable, abla, eligible, ibla, soluble, ubla)) -ia (calomnia, atonia, Occitania) ; -ista (artista, communista, impressionista) ; -isme (pacifisme, socialisme, umanisme) ; -acion (operacion, accion, posicion) ; -ància, -éncia (circonstància, alternància, consciéncia) ; -izar (monopolizar, colonizar, favorizar).

Es impossible (jos pena de farlabica) de lor associar los sufixes populars seguents : -ador, airitz, -edor, eiritz ; -ador, -adoira, -edor, edoira ; -ason, -eson, -ison ; -ança, ença ; -ejar.

A la mòda neomedievala (semi-sabenta) :

En 2011 se publiquèt jos la responsabilitat de l’Universitat de Tolosa-Lo Miralh, un catalògue d’exposicion bilingüe (non avèm d’autre testimoniatge tant important, ni mai recent). Avèm legida la version occitana, deguda a d’estudiants jos la direccion de lor professor. Vos prepausam, per delà un fòrt tropisme cevenòl, de ne descobrir lo vocabulari semi-sabent, d’epòca o reconstituït. Trobaretz a la seguida las versions condreitas :

*conservairitz → conservatritz ; *restaurairises → restauratrises ; *subtiletat →subtilitat ; *visitaire → vesitaire / visitor ; *confessaire → confessor ; *cult → culte ; *vesible → vesedor / visible ; *recatar → recaptar ; *certesa → certitud ; *participaire → participator ; *creaire → creator ; *fisèl → fidèl ; *fondador → fondator ; *vesedoirament → visiblament, ostensiblament ; *cambiador → cambiaire ; *sacrestia (*sagrestiá ?)  → sacristia ; *reformaire → reformator… Mas trobam una oposicion de sufixes (sociala benlèu) entre mots sabents farlabicats, « *conservador, airitz » e « *restauraire, aira », e amb suspresa las fòrmas condreitas « donator » e « predicator » : seriam curioses de conéisser la règla.

Errors (tròp) ordinàrias : *Recolèts → Recollèctes ; sala *capitulària → sala capitulara ; region *portaira → region portadoira ;  v , *Bíblia → Bibla ; *chartrosa → cartosa ; *Berriu → Berric ; *lisibilitat → legibilitat ; *policromaire → penheire ; *tablèu → quadre ; *enluminadura → illuminadura ; *enluminaire → illuminaire ; *enluminat → illuminat ; *coifa → còfa ; *coifaduras → cofadura ; *angèl → àngel ; *susfàcia → subreplan ; *rescontrar → encontrar ; *pintar → pénher ; *repintat → repint ; *Anonciacion → Annonciacion ; *repaire d’assemblatge → senhal d’assemblatge ; expression *fonhaira → expression fonhosa ; *adreiçar → adreçar ; *ninoietat → ingenuitat ; *Salèrs → Salèrn ; *eiretièr → eretièr ; *pintruras → pintura ; *diplomat → diplomata ; *sèti de Nàpols → sètge de Nàpols ; *revirada → traduccion ; *imatge → image… E una « adaptacion » de la toponimia tolosana que ne ditz pro sus la « vision » dels autors : Sant *Estève → Sant Estèfe ; *carrièira *Pairolièiras → carrièra Pairolièra ; Sant *Sernin → Sant Sarnin.

J. P.