Academia Occitana

La fòrma de la forma

Jorn per jorn

La fòrma de la forma

La fòrma de la forma.

Per far un capèl digne d’un gentleman, cal una forma de fòrma redonda. Sabètz que la fòrma de la forma d’Aubrac non es la fòrma de la forma d’Ambèrt ? E podèm dire a la formatgièra qu’a de polidas formas sense que se’n sàpia mal.

L’assegurança d’èsser en securitat.

Dins aquel establiment public la securitat èra plan assegurada. Aquò me foguèt assegurat pel responsable de la securitat. Malgrat lo sistèma de securitat, lo lòc èra plan assegurat. M’assegurèt que tot èra securizat.

Asortar e abortar.

Quand una femna asòrta, es de segur un acte involontari (lo mot es emplegat tanben pels animals), mas dins lo passat aquel asòrtament podiá èsser provocat dins de condicions perilhosas per una asortaira. Mas, uèi, quand una femna se fa abortar, es un acte medical, un acte abortiu.

L’asoraire e l’adorator.

Sabèm totes que « Dieu sol adoraràs ! » e donc que l’asoraire, lo que prega davant las relíquias o l’estatua d’un sant, non pòt, jos pena d’èsser escumenjat coma idolatra, que venerar l’intercessor.

Lo legidor e lo lector.

Léger fa « legeire », legir fa « legidor », mas lo mai sovent, lo qu’ama « legir » es un « legeire » ! Vist del costat dels editors o dels jornalistas, lo meteis serà un lector. Coma lo que n’es sa foncion, que ne fa son mestièr o qu’es usatgièr de las bibliotècas. Una maquina es tostemps un lector o una lectritz.

Quand çò produit (produch) ven un producte.

Ongan lo mieu òrt a fòrça produit. Lo miracle s’es produit. L’aiga produita per la font es plan sanitosa per mos caulets. Aital pel participi passat e l’adjectiu, los dos de soca semisabenta, mas lo substantiu es arribat qualques sègles après dins la romanitat (quasi) unanima (manca lo francés) e es per aquò que los productors deurián parlar de lor producte coma de lor produccion.

etc.

Mas d’unes pensan que cal defugir los doblets « sabents » que, malaja, revèrtan tròp o pas pro sovent lo francés, e benlèu que, per se salvar de la negada, val mai aver una man estacada dins l’esquina.

J.P.