Academia Occitana

Lo C.L.O. e l’Academia occitana. 4. Cambiar lo pòble.

Jorn per jorn

Lo C.L.O. e l’Academia occitana. 4. Cambiar lo pòble.

Coneguèrem una epòca ont l’eleit de païses que i a èran enviats per las risièras dins la tòca (coma se disiá) de retrobar al prèp del pòble una vertat, una autenticitat, una innocéncia primitiva qu’aurián perdudas. En çò nòstre, en Occitania, es puslèu lo contrari : lo pòble es covidat a retrobar al prèp d’un eleit causit - la berreta a la man coma se deu - una vertat, una autenticitat, una innocéncia primitiva qu’auriá perdudas. Es aital que dins una critica del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan de Josiana Ubaud, paregut en 2011, la lexicografa nòstra se fa reprochar d’aver escrit « colonia » e « patria » segon l’usatge comun, mas en contradiccion amb las plan mai justas preconizacions del CLO qu’èran « *colònia » e « *pàtria » (*). Dins son desvari, paura ela, non aviá tengut compte d’una evidéncia clara coma un fum de proveta, lo dever dels que sabon de corregir las insufiséncias de la realitat vulgara pel mejan, se cal, de l'alquimia lingüistica.

Qué dire mai ? Podèm apondre al dossièr la fòrma populara del primièr mot en question amb « Colonha », nom d’una bastida de Gasconha manlevat al s. XIII a una anciana « colonia romana » (Colonia Claudia Ara Agrippinensium) d’Alemanha, uèi Köln, en Renania…

Mas vejam, amb los vièlhs del vilatge :

Emil Lévy ditz « colonia » ; Loís Alibèrt ditz « patria » ; Frederic Mistral ditz e canta a l’encòp « coulounìo » e « patrìo ». E totes los autors de diccionaris fins ara, sense conéisser qu’avián tòrt, an seguit lo mèstre de Friborg, lo de Malhana e lo de Bram.

Tè, per la rota :

« Li dieus corós de l’Ionia / dins la novèla colonia / venon jónher la gràcia a l’antica vigor » (Calendau)

« Tu, Senhor Dieu de ma patria, / que nasquères dins la pastrilha, / enfuòca mi paraulas e dona-me d’alen ! » (Mirelha).

A nosautres tanben.

J.P.

(*). Vos inciti, lector fidèl, a temptar de prononciar *pàtria dins las doás sillabas (encara) reglamentàrias. E s’avètz capitat, vos demòra encara *Àustria, *indústria… Bon astre.