Academia Occitana

L’escòla de l’Occitan idiòt.

Jorn per jorn

L’escòla de l’Occitan idiòt.

En 1645, Joan-Guiraud Dastròs publicava La scòla deu crestian idiòt, pel profieit dels crestians de campanha demorats autentics dins lor simplicitat naturala. Los voliá preservar d’influéncias perniciosas e los tornar aviar cap a la fe vertadièra. Mas se compren que per nosautres non es question aquí que de lexicografia, e particularament de la prononciacion o non de la « n » finala aprèp vocala.

Se sap qu’en occitan central, aprèp a, e, i, o, u, la « n » s’amudís, mas solament per de mots de formacion populara o semisabenta. Per èsser mai clar encara, podèm dire que (contràriament al catalan), aquel fenomèn cessèt de fonccionar tre l’Edat Mejana. Per de rasons de bon compréner, gardan la « n » prononciada los mots monosillabics començats per una vocala an, en e un (levat en Bearn per un), lors derivats (levat per un), e tanben los vèrbes conjugats.

Plan lèu doncas, trobam las fòrmas longas que se generalizaràn pels mots sabents o d’origina estrangièra. Seriá una error d’atribuïr lo fenomèn - las fòrmas cortas son quasi desconegudas en defòra del Lengadòc linguistic e del Bearn - a l’influéncia francesa, quitament s’aqueles mots internacionals, posats primièr dins lo latin, vendràn al cors dels sègles de mai en mai pel francés.

Dins lo primièr grop (sense la « n » finala prononciada), trobam :

afin, alun, autan, plan, bacin, baston, ben, alen, fen, ren, sen, Seren, bocin, boisson, bon, broton, brun, cadun, camin, candelon, cançon, canton, capelan, carbon, cofin, comparason, comun, crestian, dalfin, devin, degun, dejun, diluns, deman, encens, esperon, faiçon, fogairon, fredon, garison, guingasson, jardin, lairon, languison, leiçon, lobaton, maison, matin, mantun, maçon, mondin, moton, non, pairin, pelegrin, perdon, poton, prison, rançon, rason, sabon, sason, satin, sedon, segason, Amilhan, Julian, Jordan, Sadornin, Montalban, Saverdun, Tolzan…

Dins lo segon grop (amb la « n » finala prononciada), trobam :

alcion (s. XIV ; cat. alció), ancian (s. XIV ; cat. ancià), apellacion (s. XIV ; cat. apellació) ; aurin (s. XIV ; cat. aurí), benediccion (s. XIV ; cat. benedicció)… addicion, constellacion, freudian, jurassian, gregorian, informatician, acostician, magician, platonician, aquitan, tolosan, occitan, artisan, païsan, Domician, Adrian, Dioclecian, ciceronian, endocrinian, bigoden, turbotren, fren, Agen, suggestion, connexion, Absalon, Aaron, colon, Odilon, Partenon, Platon, pantalon, Tolon, acordeon, orfeon, patron, parangon, vagon, camion, Pigmalion, campion, concubin, divin, uterin, leonin, porcin, viperin, sibillin, vaccin, rabin, caolin, Estalin, felin, zeppelin, Kremlin, neuroendocrin, benedictin, consanguin, Tarquin…

Aital : crestia(n) e Cristian ; tolza(n) [del país] e tolosan [de la vila] ; catala(n) [s. XII] e occitan [s. XIX]. Mas se disètz occita(n), non anaretz en priso(n)…

Tanben, e per de rasons melhoras, en tenent compte de las varietats vivas, se pòt dire (Lengadòc, Bearn…), sense aquela « n », benediccio(n), apellacio(n) o operacio(n), mas non es possible de dire *mecanicia(n), *informaticia(n), *ciberneticia(n), *bacteria(n), *bigode(n), *capri(n), *neuroendocri(n), *intraüteri(n), *androgi(n), *Plato(n), *orfeo(n), *importu(n), *tribu(n)…. Seriá de segur una eretgiá.

J.P.