Academia Occitana

La desaviada. 2 : Cap a l’occitan « roudoudou ».

Jorn per jorn

La desaviada. 2 : Cap a l’occitan « roudoudou ».

« [Sufixes de mots de formacion populara]-Ador, -edor, -idor. Cas regim correspondent al latin -torem. Dona de noms d’agent amb los vèrbs de las tres conjugasons. Dins la lenga modèrna es pauc usitat e a una sabor netament arcaïca » (Loís Alibèrt, 1937, p. 97. Ortografia modernizada).

« Sufixes grecs et latins des mots savants (…). -ator, -itor, -utor. Noms d’agents et adjectifs. Ex. : amator, auditor, institutor » (Loís Alibèrt, 1966, p. 46).

Tre las annadas 1960, malgrat totes los signes exteriors de fidelitat e de respècte cap a l’òbra d’Alibèrt, mòrt en 1959, e sense que res ne foguèsse dit clarament, de « correccions » apareisson dins las publicacions. Aquelas van dins lo sens d’una integracion ninòia al catalan, considerat coma lo modèl absolut d’un occitan en via de « purificacion » de l’influéncia francesa. Lo « complèxe de patés » es encara plan present e la tròp justa « alienacion culturala » comença de jogar contra l’autenticitat occitana en multiplicar las ipercorreccions.

Dins la lenga anciana, los sufixes -aire e -ador, -eire e -edor, -ire e -idor son utilizats indiferentament pels noms d’agents mas los segonds daissan pauc a pauc la plaça als primièrs dins la lenga modèrna - amb sufixacion de -ire en –isseire - quitament se son encara atestats dins las regions perifericas (Gasconha, Provença..). La rason de lor escafament, en defòra de lor doble emplec, n’es la confusion possibla amb los sufixes -ador / -adoira, -edor / -edoira, -idor / -idoira dels adjectius, sovent tanben substantivats, e los diminutius en -don, venguts omofòns (bastidor, dora, bastidor, doira, bastidon). Qualques testimònis sont conservats çaquelà per designar de fonccions ancianas (ambaissador, emperador, trobador, servidor…) o per destriar d’especializacions (pescaire e pescador, pecaire e pecador, adobaire e adobador…).

Pels mots sabents, Alibèrt demòra de segur fidèl a la tradicion qu’impausa los sufixes sabents -tor / -tritz (conservator / conservatritz) e permet qu’aquel vocabulari siá / demòre comun a totas las varietas de la lenga. Corregís aital una error parciala de Mistral que contràriament a Honnorat e a totes sos predecessors, trebolat pel francisme del feminin dins la lenga parlada (conservator / *conservatriça) e ignorant lo sufixe classic, causirà la fòrma catalanizada (castelhana en realitat) « *counservadour / *counservadouro », a costat de « counservatour » dont lo feminin non es precisat, amb encara los purs barbarismes « *counservaire, arello, airis, aro ». Totas aquelas fòrmas son d’invencions de Mistral - que li perdonam de bon còr -, non atestadas dins la lenga autentica, mas serviràn de caucion a de lingüistas pauc escrupuloses per noirir lor creativitat.

Aital los sufixes populars -dor/-dora, qu’Alibert considerava coma arcaïcs pels mots populars, seràn reciclats pels farlabicaires amb la fallaciosa caucion de Mistral per remplaçar lo sufixe -tor/-tritz dels mots sabents : *conservador, dora, *operador, dora segon una « escòla », *conservador, airitz, *operador, airitz segon una autra, per conservator, atritz, operator, atritz. Mas conservaràn paradoxalament los autres sufixes sabents -acion, -ància, -éncia, per imitacion del catalan e la règla del castelhan.

Dins l’edicion originala de la gramatica d’Alibèrt, se trobarà qualques substantius sabents tractats amb lo sufixe -dor (*prosador, *unificador, *imitador… per prosator, unificator, imitator, mots datats respectivament dels s. XVII, XX, XIV), en totala contradiccion amb los principis enonciats dins lo quite obratge e que seràn absents dins son diccionari. Los cal considerar coma de catalanismes, de correccions innocentas mas malvengudas dels empremeires barceloneses. Pels farlabicaires avenidors, seràn de presents del Cèl.

Dins lo diccionari de 1966, plan mai suspècte, trobam « *fondador ». Paraula de lingüista per afortir l’engana : « Per un còp ont Mistral e Alibèrt son d’acòrdi… »). Aquí lo rasonament scientific ! En realitat, fondator es un mot sabent del s. XIV emprumptat dirèctament al latin « fundator ». E totes los diccionaris occitans anteriors a Mistral pòrtan fondator.

J. P.