Academia Occitana

La desaviada. 11 : De règlas per organizar la farlabica.

Jorn per jorn

La desaviada. 11 : De règlas per organizar la farlabica.

 

Coma Rodgièr Barta, Cristian Laus èra un occitanista disciplinat e son diccionari francés-occitan paregut en 1997- en defòra d’un trabalh personal de valor sul vocabulari general - es lo rebat fidèl de la « teoria » linguistica oficiala de l’Institut d’Estudis Occitans, se se pòt definir aital sa traïson dels principis màgers d’Alibèrt e son « catalanisme » dessenat. La data coïncidís sense suspresa amb l’abandon per aquel organisme de sas responsabilitats istoricas al profièit del pretendut Conselh de la lenga occitana (CLO).

La « e » de sosten.

« Il s’agit d’un -e qui s’écrit en finale de certains noms et adjectifs de formation savante. Tout en reconnaissant la pertinence des arguments en faveur de cette notation, nous sommes là-dessus (sic) restés alibertins. Nous considérons que la solution catalane - qui est aussi celle de l’occitan jusqu’au XVIe siècle - reste valable » p. 16.

Non vesèm sus que s’apieja l’autor quand parla de solucion occitana fins al s. XVI. Avèm mostrat lo contrari d’aprèp los tèxtes e los diccionaris especializats : P. Cardenal, P. de Garros, A. de Saleta, M. Delpastre dison salme/saume e non « *salm ». Mas l’intencion es aquela : non préner en compte dins una amira ideologica que l’occitan medieval (supausat, se cal) e la « solucion catalana », jamai la realitat de la lenga d’aicí e de uèi.

Los noms e adjectius en -èrn, -orn, -urn.

« Ce sont des mots de formation savante ou populaire. Le choix fait (sic) implique de faire sentir le -n final dans la prononciation sauf cas particulier. Pour les mots en -èrn une prononciation traditionnelle est possible et bien attestée : [goubèr] pour govèrn, [bèr] pour vèrn, etc. ».

La « causida faita » es de crear d’artificis, de tòrcer la lenga e la logica en fasent sentir la -n finala après la -r dins los mots sabents, en tot s’apiejar sus de mots de formacion populara ont precisament la « n » non se pronóncia jamai.

Academia occitana : govèrn, vèrn, ivèrn… mas modèrne, diurne, nocturne

Sufixes trans-, tras-, tres-.

« Le premier correspond à une formation savante… »

« Les deux derniers correspondent à une formation populaire… »

« L’usage n’est pas toujours tranché (sic) et les deux types de formation peuvent coexister. On peut donc envisager concurremment : trasplantar / transplantar, trasportar / transportar ». P. Sauzet ajusta son pecic a la confusion e a l’arbitrari : « Lo prefix [tras-] se nòta trans- quand marca un desplaçament, tras- una subordinacion » (2016, p. 310). Quand se parla de farlabica…

Lo prefixe sabent trans- (sens etimologic : per delà), se pòt adaptar a de vèrbes, d’adjectius o de substantius per formar de neologismes, tant amb de radicals populars que sabents : transplantar, transgressar, transportar, transmetre, transmission, transferir, transfigurar, transfiguracion, transformar, transpausar, transsiberian, transcontinental, transariegés....

Los elements tras- e tres- son de prefixes ancians, de meteissa etimologia, associats à de mots de formacion populara e que non pòdon servir a crear de mots novèls (son ara « improductius »). Pòdon aver le sens de « per delà », « a travèrs », « darrièr »… : trasbucar, trassègre, trasvestir, trasvirar, trasmetre… trescolar, tresfolir, treslucar, treslusir, tresmudar, trespassar, tressusar, trescambar

S’encontran de còps de parallèls significatius : trasmetre vòl dire enviar, mandar ; transmetre vòl dire far passar a qualqu’un çò qu’avèm recebut. Lo mot tresmudar vòl dire cambiar de natura ; transmutar vòl dire cambiar de mutacion.

Dins lo diccionari en question, qualques monstruositats demest plan d’autras : *trespirar, *trasplantacion, *traspòrt, *trasmudacion…

suffixes -dor et -tor.

« Nous sommes en présence de deux solutions concurrentes. Les mots introduits dans la langue ancienne son en -dor (féminin -doira) : servidor, creador, plantadoira ».

Non se tracta solament « de mots de la lenga anciana » mas de mots de formacion populara e semi-sabenta, derivats del latin parlat.

« Les mots introduits à l’époque contemporaine à partir du latin (…) sont en -tor (féminin -tritz) qui donne au pluriel -trises) ».

Non se tracta de mots de « l’epòca contemporanèa » mas de mots de formacion sabenta qu’apareisson plan lèu e continuan d’enriquir lo vocabulari : Boèci (s. X.) : « Creator » ; P. Cardenal (s. XIII) : « predicator » ; AOC (s. XXI) : « anestesista-reanimator ».

« Sous l’influence du catalan (sic) le passage à -dor, -doira s’opère dans la langue littéraire d’aujourd’hui. On pourra évidemment admettre les deux modes de formation même si dans le dictionnaire nous avons privilégié une de ces formes ».

Aquí, coma se vei, la mutacion lingüistica es assumida clarament. Per aquò, en assajant de moninejar lo catalan, se fa una confusion entre los sufixes dels noms -ador, -airitz, e los dels adjectius -ador, -adoira. De tota manièra, la fòrma populara corrècta -ador, -airitz non conven tanpauc per de substantius sabents.

Trobam dins l’obratge de tractament diversificats per de mots de meteissa natura : delator, tritz ; *contemplador, airitz [contemplator, tritz; *denominador [denominator; *distribuidor, doira [distributor, tritz; *duplicador [duplicator; *explorador, doira [explorator, tritz; educator, tritz ; *excitador, doira [excitator, tritz] ; *exterminador, doira [exterminator, tritz; *extirpador [extirpator] ; fomentator, tritz ; glorificator, tritz ; *informador, doira [informator, tritz; *integrador [integrator; investigator, tritz ; *investigaire, aira [investigator, tritz; *justificador, doira [justificator, tritz; *mediador, doira [mediator, tritz] ; mediator, tritz ; *moderador, doira [moderator, tritz; *moderaire [moderator; *obliterador, doira [obliterator, tritz]…

Per destriar aquela mesclanha :

Noms de personas (mots populars) : -aire, aira / -eire, -eira (caçaire, aira, penheire, eira) ; -ador, -airitz / -edor, -eiritz (ambaissador, airitz ; trobador, airitz).

Adjectius (mots populars) : -ador, adoira / -edor, -edoira (plantador, doira ; prenedor, doira).

Adjectius substantivats (mots populars : instrument de l’accion o lòc de l’accion) : -ador, adoira / -edor, edoira (escanador, doira ; banhadoira ; pescadoira ; lavadoira ; autocosedoira ; dalhadoira).

Adjectius, noms de personas e noms de causas (mots sabents) : -ator, atritz (creator, tritz ; cultivator, tritz ; centralizator, tritz ; motritz ; conservator, tritz).

De cap de biais un mot popular non pòt utilizar le sufixe -tor, -tritz ; de cap de biais un mot sabent non pòt aver un sufixe en -aire, aira ; -ador, -airitz ; -ador, adoira ; de cap de biais los sufixes -aire, aira / -eire, eira non pòdon formar d’adjectius ; de cap de biais un nom en -dor, doira non pòt designar una persona.

J.P.