Academia Occitana

La desaviada. 16 : una victima collaterala.

Jorn per jorn

La desaviada. 16 : una victima collaterala.

La desaviada. 16 : una victima collaterala.

En 2011, dins la seguida dels trabalhs e de las publicacions del CLO, Josiana Ubaud publica son Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan, una òbra importanta - preciosa dins sa part scientifica e las correccions aportadas al diccionari d’Alibèrt -, recampant 109 000 intradas. Malaürosament aqueste se ressent de l’influéncia catastrofica de l’organisme en question. Coma plan d’autres, a retenguda l’idèa d’un « relativisme » dins lo sistèma gramatical de l’occitan : se pòt dire aital, mas se pòt dire tanben autrament e sustot autrament. Lo modèl unic, lo qu’o ditz tot e lo contrari, es d’ara endavant lo TDF de Mistral : i trobatz tot çò que cercatz e sa caucion es indiscutibla. L’autor non es pas mai aquí per vos dire que traïssètz sa memòria en la pretendent defendre. Alibèrt aviá temptat de far discrètament la tria entre la lenga condreita e las innovacions del TDF mas los bruèisses aprendises an començat de desbrocar tot aquò. E defugir la Gramatica d’Alibèrt es s’exonerar de las règlas de l’occitan.

Primièr de tot, cal rapelar - un còp de mai - que nòstra lenga escrita despuèi mai de mila ans se compausa de mots de formacion populara, fixats despuèi las originas, de mots semi-sabents formats amb los primièrs escrits, d’unes encara vius (« ambaissador » ; « procuraire »...), d’autres non (« *destruïdor » ; « fiseltat »...), e de mots sabents que sovent remplaçan los precedents (« destructor » ; « fidelitat »...). Los mots que son estats remplaçats non pòdon èsser ressuscitats. Son d’arcaïsmes. Los mots novèls (sabents) non pòdon aver de prefixes o de sufixes populars. Serián de barbarismes.

Mas n'i a que non veson las causas aital :

DOGMO, p. 110. : « Certaines préconisations générales du CLO peuvent achopper cependant sur des cas particuliers. Ainsi la préconisation de suffixation en –ator pour les noms d’agents, en –ador pour les outils/objets s’applique sans problème dans l’immense majorité des cas, car il y a rarement recoupement. Mais que faire pour le mot « opérateur » qui peut désigner une personne et qui appartient aussi au langage des mathématiques et de la mécanique ? Nous avons opéré la distinction operator, tritz (personne) / operador (en mathématiques /mécanique), alors que le catalan n’use que de operador, ora, l’italien que de operatore, quelle que soit l’acception ».

Après nos èsser fretat los uèlhs (aquela peguesa bèla del CLO nos aviá escapat), rapelem que dins sa fòrma meitat sabenta, meitat populara, « *operador » non es res mai qu’una farlabica. Dins totes los cases, en occitan, es « operator ».

D'autres exemples :

*activador [activator], *acumulador [acumulator], *administraire [administrator], *admiraire [admirator], *adoptaire [adoptant], *adoraire [adorator], *aerador [aerator], *afeccionaire [?], *afirmaire [afirmator], *agitaire [agitator], *agoraire [?], *alternador [alternator], *amplificador / *amplificaire [amplificator], *analisador / *analisaire [analisator], *animaire [animator], anonciaire [annonciator], *anotaire [annotator], *aplicador [aplicator], *apreciaire [apreciator], *apropriaire [apropriator], *aprovaire [aprobator]...

Adaptar los mots sabents :

DOGMO, p. 126. : « - la formation savante ou populaire (familiar / familhar, cardenal / cardinal, ciclopenc / ciclopèu, clemença / cleméncia, devesir / dividir, esperitalitat / espiritualitat, falhibletat / falhibilitat), où nous avons parfois conservé les deux formes en mentionnant (pop.) / (sab.) comme expliqué ci-dessus, ou en renvoyant systématiquement la forme populaire (falhibletat) à la forme savante (falhibilitat) dans le cas des noms de qualité ».

-familiar / *familhar : La sola ortografia possibla per aqueste mot sabent es familiar.

-cardenal / cardinal : lo nom popular cardenal correspond a un títol eclesiastic ; cardinal, ala es un adjectiu sabent (ex. : numeral cardinal).

-*ciclopenc / ciclopèu : «*ciclopenc » non es un mot popular mas una farlabica.

-*clemença / cleméncia : « *clemença » es desconegut ; « Clamença » es un prenom de femna de formacion populara ; « cleméncia » es un mot sabent.

-devesir / *dividir : « devesir » de formacion semi-sabenta es la sola fòrma coneguda, « *dividir » es una farlabica.

-*esperitalitat / espitualitat : Lo primièr mot es una farlabica, sol lo segond existís.

-*falhibletat / *falhibilitat : Lo vèrbe de formacion populara « falhir » dona las fòrmas sabentas « fallible » e « fallibilitat ».

D'autres exemples :

*devinacion [divinacion], *agorafòbia [agorafobia], *alternança [alternància], *amelhoracion [amelioracion / melhorament], *afilhacion [afiliacion], *comunista [communista], *autonada" [automnada"], *anullar [annullar]...

Non traïr los mots populars :

DOGMO, p. 1137 : « visita nf ; visitacion nf ; visitador nm ; visitaire, -aira n ; visitament nm ; visitandina nf ; visitar v. »

Los diccionaris del s. XIX pòrtan los mots autentics de formacion populara : vesitar, vesitador (inspector), vesitaire, aira, vesitament (accion de vesitar ; equivalent del sabent visita), e de mots de formacion sabenta : visita (s. XVI), Visitacion (s. XIII), visitandina (s. XVIII). Las fòrmas *visitador, *visitaire, *visitament son incorrèctas (radical sabent + sufixe popular). Lo vèrbe « visitar » pòt èsser un sinonime sabent de « vesitar ».

Se voliatz saber ont mena l’antialibertisme !

J. P.