Academia Occitana

Nòstres amics catalans organizan de corses d’occitan.

Jorn per jorn

Nòstres amics catalans organizan de corses d’occitan.

La premsa nos remembra que coma cada an un cors intensiu d’iniciacion a l’occitan se debanarà aqueste estiu a Barcelona. Serà del 26 de junh al 27 de julhet. Aquesta iniciativa es reconeguda coma una activitat permanenta del professorat pel Departament d’Ensenhament de la Generalitat de Catalonha.

Sèm plan reconeissents a nòstres amics catalans e los mercejam per l’ajuda que nos vòlon portar per la defensa de nòstra lenga, mas nos pausam una question : quina lenga es ensenhada a Barcelona ? Perqué sabèm pro que los « occitanistas » qu’an d’influéncia al sud del massís de l’Albera non son pas mai los continuators de Loís Alibèrt, servidors umils de la lenga condreita, mas los « falsmonedièrs » qu’avèm denonciats mantun còps aicí.

Trobarem aquí qualques exemples tirats d’un document intitulat « Novèlas tecnologias e Internet ». Non es una critica personala de l’autor - benlèu victima de çò que li an aprés - mas un simple tastet de çò que se crei l’occitan en Catalonha, amb lo sosten de certanas institucions mal informadas.

Alibèrt nos precisa que pels noms e adjectius sabents, l’occitan utiliza los sufixes -ator, -atritz ; -itor, -itritz ; -utor, -utritz (1937, p 143 ; 1966, p. 46). Es aital que se fasiá tre lo s. XII e se fa encara uèi demest los occitanofòns « naturals ». Los sufixes -ador, -adoira ; -edor, edoira ; -idor, -idoira non son utilizats que pels adjectius (o adjectius substantivats) de formacion populara e semi-sabenta. ;

Mas trobam, a la mòda catalana :

« *accelerador de connexion » [accelerator] ; « *adaptador » [adaptator] ; « *administrador de basas de donadas » [administrator] ; « *amplificador » [amplificator] ; « *animador » [animator] ; « *anonciador » [annonciator] ; « *codificador » [codificator] ; « *commutador » [commutator] ; « *compilador » [compilator] ; « *concentrador » [concentrator] ;  ; « *delimitador » [delimitator] ; « *descodificador » [descodificator] ; « *descompilador » [descompilator] ; « *desmodulador » [desmodulator] ; « *distribuidor » [distribuïtor] ; « *emulador » [emulator] ; « *identificador » [identificator] ; « *indexador » [indexator] ; « *microprocessador » [microprocessor] ; « *moderador » [moderator] ; « *modulador » [modulator] ; « *operador » [operator] ; « *ordenador » [ordinator] ; « *processador » [processor] ; « *repartidor » [repartitor] ; « *repetidor » [repetitor] ; « *simulador » [simulator] ; « *sintetizador » [sintetizator] ; « *sintonizador » [sintonizator] ; « *telemanipulador » [telemanipulator] ; « *terminador » [terminator] ; « *verificador » [verificator] ; « *visualizador » [visualizator]…

Alibèrt nos precisa que los sufixes populars -aire, -aira e -eire, eira de la lenga modèrna, associats exclusivament a de vèrbes o de noms de formacion populara (o d’estrangierismes), donan de « noms d’agents » (de personas) e de noms de mestièrs (1937, p. 97-98 ; 1966, p. 25).

Mots sabents amb sufixes populars de noms de personas per fargar un nom de causa :

« *consultaire » [consultor] ; « *utilizaire » [utilizator] ; « *verificaire » [verificator] ; « *visitaire » [vesitaire / visitor] ; « *codificaire » [codificator] ; « *planificaire » [planificator] ; « *programaire » [programmator]. Mas « cap a un *consomador » [consumeire].

Mots sabents amb sufixes populars de noms de personas per fargar d’adjectius relatius a de causas (sul modèl del francés -eur / -euse) :

« *analista *programaire » [annalista programmator] ; « *anonciaire » [annonciator] ; « *multiutilizaire » [multi-utilizator] ; « *monoutilizaire » [mono-utilizator].

Mots populars - o estrangierismes - amb sufixes en -aire / -aira, -eire / -eira per fargar de noms de causas (sul modèl del francés -eur / -euse) :

« *autorespondeire » [autorespondedor] ; « *escanerizaire » [escanerizador] ; « *respondeire automatic » [respondedor].

Mots populars - o estrangierismes - amb sufixes en -aire / -aira, -eire / -eira per fargar d’adjectius relatius a de causas (sul modèl del francés -eur / -euse) :

« la linha *sonaira » [« sonadoira » ?].

Mots sabents amb sufixes populars en -ador / -adoira, -edor / -edoira per fargar d’adjectius :

« autoritat *certificadoira » [certificatritz] ; « autoritat *registradoira » [registratritz] ; « carta *acceleradoira » [acceleratritz] ; « carta *adaptadoira » [adaptatritz].

Vèrbe popular e sufixe sabent :

« barra de *navegacion » [navegada / navigacion] ; « *cambiadizacion » [cambi / cambiament].

Qualques errors benignas :

« *aprèp de ne compilar » [après] - « aprèp » concernís l’espaci e « après » concernís lo temps - ; « *coordenar » [coordonar] ; « que permet de *trachar » [tractar] ; « *recerca » [recèrca] ; « *obtenir » [obténer].

Qualques castelhanismes per pensar a las vacanças :

« *fondamentar » [fondar] ; « *que ajuda » [qu’ajuda] ; « *que empacha » [qu’empacha] ; « *que emplega » [qu’emplega] ; « sa part *superior » [superiora] ; « barra de *menú » - del francés « menu » → castelhan « menú » - [menut] ; « *caissetin » - del castelhan « cajetín » - [caisseta] ; « centre d’*explotacion » - del francés « exploitation » → castelhan « explotación » - [espleita / esplecha] ; « *còpia de *seguretat [copia de securitat] ; en *sèria [seria].

J.P.