Lo Diccionari

Lo lexic

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

*
*   *

Seleccionar la letra cercada.

A prepaus

Aquel lexic (primièra tièra de mots validats per l’Acadèmia occitana) presenta los mots comuns o mai espandits en occitan : mot principal, seguit d’un o dos sinonimes se per cas se despartisson diferentament sul territòri. Al dejós, entre parentèsis, se trobarà de còps una o doás variantas (sovent plan minoritàrias, mas avèm a còr de ne pèrdre cap) que son per la màger part de la meteissa raiç que lo mot principal.

Atal, se consideram :

  • que los mots populars d’evolucions desparièras an lo mai sovent de raices comunas (cantar/chantar, font/hont…),
  • que demest los mots populars, plan nombroses son los qu’an adoptada la règla comuna d’evolucion (alvernhat : caire, caissa, calhau, campana, cande, ganhar… ; gascon : fàcia, farcit, fatigar, fauta, finir, flac…),
  • que la massa dels mots semisabents (« manlevats al latin escrit a una epòca anciana » : cementèri, deluvi, elegir, estudi, servici, sòmi…) e sabents (lo vocabulari literari, juridic, scientific e tecnic : gramatica, sintaxi, astrològue, astronauta, automobila, programa, ordinator…) es comuna sus l’ensemble occitan,

ne podèm conclure que la lenga comuna es plan una realitat.

Tot occitanofòn pòt atal causir :

  • De parlar, escriure e ensenhar quina varietat que siá de la lenga amb totas las claus d’adaptacion a la lenga modèrna pels mots sabents.
  • De parlar, escriure e ensenhar l’occitan de comunicacion, palanca entre totes los parlars.
  • D’utilizar los dos mejans segon lo lòc e las circonstàncias.

 

Non tenèm compte de las variacions foneticas : ostal/*ostau, lòc/*luòc, totes/*totis, lavar/*lauar, parlada/*parlaa, paire/*pere etc. L’occitan de comunicacion, cadun lo pòt prononciar de son biais, quitament se una prononciacion mejana es preconizada.

Per aquò, e coma de costuma, aquelas variacions foneticas devon èsser materializadas dins los parlars eretats.

v = vèrb ; nm = nom masculin ; nf = nom feminin ; adj. = adjectiu ; lc. = locucion ; adv. = advèrbi ; cnj. = conjoncion.

Per las variantas dialectalas : G. (gascon) ; L. (lengadocian) ;  NO. (nòrd occitan) ; P. (provençal), LI. (lemosin).

Los plurals dels mots en -tz (levat en gascon) se fan en -ses : notz, noses ; prètz, prèses ; directritz, directrises…