Academia Occitana

Lo Diccionari General de la Lenga Occitana

Lo Diccionari General de la Lenga Occitana

Despuèi ara sièis ans l’Acadèmia occitana se reünís cada mes per obrar a l’elaboracion del diccionari general de la lenga occitana. A partir del mes d’abril, prepausarem sus nòstre site una primièra lista del vocabulari estudiat. Serà la letra A. Las autras seguiràn, mes après mes. Aquelas listas, encara qu’importantas, seràn volontàriament limitadas : de mots divèrses non son pas encara pro estudiats ; non es possible a l’ora d’ara de prepausar de tèrmes generics dins fòrça domenis de la fauna, de la flòra, de las sciéncias etc. Seràn enriquidas a proporcion dels trabalhs en cors e a venir. Mas un diccionari non es jamai acabat.

Aicí coma descobriretz aquestas primièras recensions :

Los mots. Seràn presentats dins lor fòrma condreita, amb lor categoria gramaticala.

Las datas. Dins d’unes cases, mai que mai pels mots de formacion sabenta, mençonarem lo sègle de lor aparicion dins l’escrit (dins la situacion actuala de las coneissenças, nos sembla prudent de non voler èsser tròp precises). Fauta de testimoniatge conegut, la data retenguda serà la de l’aparicion del mot dins las lengas romanicas. Aital, la data segura serà seguida d’un punt (ex. « s. XII. ») e la data teorica serà seguida de tres punts (ex. « s. XV… »). A partir del s. XX, aquela distincion serà inutila.

Las errors comunas. Seràn senhaladas las fòrmas erronèas (ex. analizar / per « analisar »), las farlabicas (ex. collaboraire/ per « collaborator »), los francismes (ex. manigança / per « manegança ») o los arcaïsmes (ex. salm / per « psalme »).

Los mots en rapòrt. Los sinonimes, coma los mots vesins de significacion diferenta, seràn senhalats e remandats a d’autras intradas.

La traduccion en francés. Seguirà una traduccion succinta en francés.

Aital a partir del 6 d’abril.

Dins sa version complèta en cors de realizacion, lo diccionari general de la lenga occitana caurà d’autras indicacions. Qualques exemples a partir del mot « calfar » :

La transcripcion fonetica del mot : [kal’fa]

L’etimologia del mot : del latin popular calefare (latin classic : calefacere)

L’origina del mot : occitana

Lo nivèl de lenga : neutre

La frequéncia del mot : nauta

La traduccion en catalan : escalfar

La definicion del mot en occitan : 1 Donar de calor, 2 Produire de calor, 3 Préner de calor

Los exemples d’utilizacion : 1 Cal far calfar la sopa ; 2 Aquel aparelh calfa plan l’ostal ; 3 Venètz vos calfar al solelh

Las expressions, dires o provèrbis : « lo solelh calfa » ; « qui tròp se calfa, lèu se crema »

Las citacions literàrias : « Vos remercii plan, respondèt lo bon Jèsus ; jamai me calfi pas e jamai ai pas freg » (Justin Besson, Contes de la tatà Manon) ; « Per te calfar, tè ! pren lo meu briquet. De lenha seca n’as al canton » (Joan Bodon, La Quimèra).

Las varietats : occitan gascon : cauhar ; occitan lemosin : chaufar ; occitan auvernhat : chalfar / chaufar ; occitan vivaroalpin : chaufar ; occitan provençal : caufar ; occitan niçard : caufar ; occitan lengadocian : calfar / caufar / chaufar.

J. P.